Durant aquests dos últims mandats s'han anat produint moviments en el mapa municipal del Principat. I els comicis del 27-M han estat l'eclosió d'aquests moviments. Han passat coses curioses. Majories absolutes inesperades. Patacades també imprevisibles. Algunes de sospitades. I un replantejament del format anomenat tripartit. Des d'aquest dissabte n'hi ha molts, de tripartits. No només d'esquerres.
[@more@]
El tripartit de Barcelona (assaig del que es va copiar a la Generalitat), per exemple, ha fet aigües. I només es conserva el de Girona, en les capitals de demarcació. A Lleida, el PSC té majoria absoluta. I a Tarragona, la desaparició d'ICV ha deixat un bipartit PSC-ERC. Els socialistes s'apoderen, doncs, dels quatre logos que lluiran avui en algun diari estatal quan intenti mostrar en un mapa el repartiment d'alcaldies entre PSOE i PP. A Catalunya, tot socialista.
Les quatre alcaldies de les capitals de demarcació són socialistes. Però aquests logos no poden amagar una certa sacsejada. CiU, tot i no governar la Generalitat, ha recuperat posicions i ha tornat a alcaldies perdudes fa 8 o 12 anys. També ha entrat en governs que mai de la vida hauria dit: Badalona. O ha recuperat en l'últim moment ajuntaments on el PSC ha estat el més votat: Blanes, per exemple.
La Catalunya municipal és més heterogènia que mai, malgrat els logos. Hi ha pactes de tots els colors: CiU amb ERC (a La Seu i Tortosa) i CiU amb el PSC (a Banyoles), tripartits a banda (com a Mataró o Manresa). També n'hi ha de curiosos, que responen a lògiques locals: ICV amb CiU i el PP. A Cerdanyola del Vallès, per posar un cas. I així fins als casos més rars que ens puguem imaginar: ERC amb el PP, trànsfugues precoços, etcètera. Anècdotes al marge.
Ara vindran els consells comarcals i les diputacions. En el cas d'aquestes últimes tot sembla força clar: presidència socialista a Barcelona amb tripartit d'esquerres, presidència nacionalista a Tarragona amb suport dels conservadors espanyolistes, i presidència independentista a Lleida i Girona amb l'ajut interessat dels socialistes a canvi d'enviar CiU a galeres.
Per cert, ahir, en força ajuntaments es va qüestionar el sentit democràtic d'alguns pactes que marginen la força més votada a l'oposició. Hi puc estar d'acord, relativament. Però com que tots ho han fet… I com que les regles del joc les marquen els mateixos polítics, poca llàstima em fan. Només han de fer una cosa: posar-se d'acord tots plegats per canviar les regles, si realment ho volen. Que es respecti la llista més votada (a pertot i per llei!). Però per què ningú no parla ja de llistes obertes? O és que ahir no tocava, això?
Amb aquest apunt concloc la categoria de Municipals 2007.
Peu de (la meva) foto: les mans de la regidora Lorena Sánchez, ahir amb els vots del ple de constitució de l'Ajuntament de Calella: 9 a favor de Josep Maria Juhé (PSC) [bloc], 7 per Montserrat Candini (CiU) [bloc] i 1 en blanc, el de l'edil del PP.
Saül Gordillo, (web) és periodista.
