El remolcador ‘Montfalcó’, els immigrants, i els catalans què?

Els 26 immigrants recollits pel remolcador 'Montfalcó' quan es trobaven a la deriva en aigües líbies van arribar poc abans de les dues del migdia d'ahir al port de Tarragona a bord d'un vaixell de Salvament Marítim. Jo em pregunto: ens en hem d’alegrar? En un primer moment els van proporcionar aigua i aliments en espera de rebre l'ajuda de les autoritats de Malta, Líbia o Itàlia, però finalment no es va produir, malgrat les gestions realitzades pel govern espanyol. Per què hem de ser nosaltres els que sempre fem la feina bruta? El més acollonant és que tres països: ni Itàlia, ni Líbia, ni Malta s’han volgut preocupar dels immigrants. Precisament es trobaven més a prop de les seves aigües que de les nostres. No hauria estat més lògic que se’n responsabilizin els propietaris de les aigües on es trobaven?

[@more@]

En aquest tipus de conflictes hi ha un component delicat, que és l’humà. Però crec que hi ha una gran diferència entre ser humà, ser solidari, a pretendre ser el gran salvador a costa dels que realment posen aquesta gent al mar. Les màfies, moltes d’elles creades pels mateixos governs africans, per a pressionar Europa. Les víctimes són els qui menys culpa tenen, però ara és l’hora de plantejar-nos qui són les víctimes reals d’aquest conflicte? Qui és el responsable del conflicte? On són els tribunals internacionals?

Molts s’han sorprès de l’ascens de vots de la Plataforma per Catalunya, però altres no tant. Els periodistes de Canal9 ja ens van ensenyar què hi ha darrera de l’Anglada. Però al carrer, la meva solidaritat s’acaba quan ensopego amb un carterista. Quan pujo al tren i veus una plaga de bèsties negres que pujen al vagó i amb totes les normes de civisme que aquí tenim assimilades de sobres, ells en fan el que volen. La meva solidaritat s’acaba quan veig un moro faltant el respecte a una noia perquè ensenya les cames. O quan un xinès no paga impostos per obrir un comerç, i quan és un català t’apreten els collons des del primer dia. La meva moral cau per terra quan veig les ajudes que rep un immigrant i les comparo amb les de qualsevol català que també es guanya el sou treballant i no es pot pagar una hipoteca.

No sóc racista. Mai cauré en l’estupidesa de pressumir d’una raça que si està per sobre de les altres i que si hem d’exterminar a no sé qui. Això mai!. Però tampoc vull assumir una política tan poc social i tan poc d’esquerres (si, no ha estat un lapsus, he dit tan poc d’esquerres) d’obrir les portes a tot crist d’una forma desmesurada i que després no siguem capaços d’encarar tota aquesta massificació. Tota política migratòria requererix una regulació, un ordre, unes polítiques socials d’integració i mesura número u: tots tenim els mateixos drets i les mateixes obligacions. Però quan s’entren en dinàmiques com les que estem presenciant actualment, estem convertint els nostres carrers en un niu d’inseguretat i marginació d’on ja els mateixos autòctons en comencem a ser víctimes. I a la vegada, problemes punters com el mercat laboral, la seguretat, l’accés a la vivenda… Si el meu propi país prioritza aquestes primeres necessitats als immigrants i als catalans ens tenen com a ciutadans de segona, a on hem d’anar perquè ens garanteixin els nostres drets?

Enllaços: L'Avanç / Indymedia Bcn (censurat)

http://kikoweb.110mb.com

Tweet